Jordi Borja Sebastià

Semblances

Barcelona, 18 de juny de 1941-10 de juliol de 2026

Amb estudis de ciències polítiques, urbanisme i sociologia, tornant d’uns anys d’exili a París, l’octubre de 1970 Jordi Borja s’incorporà com a professor de Geografia Urbana a la Universitat Autònoma de Barcelona de la mà d’Enric Lluch Martín, i també com a vocal a la Junta de Govern de la Societat Catalana de Geografia. Durant 15 anys (1970-1986) mantingué la docència al Departament de Geografia de la UAB, malgrat les seves ocupacions polítiques i professionals [Nota de condol de la UAB, 14/07/2026, https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-noticia/ens-deixa-el-professor-jordi-borja-1345829508832.html?detid=1345995025785].

En canvi, el seu pas per la Junta de la Societat fou més efímer, tot just un any. La Junta s’havia renovat a proposta de Pau Vila, delegat de l’IEC, amb Josep Iglésies a la presidència, Enric Lluch a la vicepresidència, Carles Alabart a la secretaria, Lluís Casassas a la tresoreria i Jordi Borja a l’única vocalia. Però l’any 1971 ja no apareix a la llista de membres de la Junta, sense que consti cap document que ho justifiqui. Això no obstant, el 5 de novembre d’aquell any dissertà sobre «Les àrees suburbanes de Barcelona». Les col·laboracions amb la Societat no s’aturaren aquí i el 25 de gener de 1985, l’any del cinquantè aniversari de la Societat, va fer la conferència «Balanç de les transformacions territorials i institucionals locals a Europa». El text fou recollit al núm. 2 de Treballs de la SCG [https://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/article/view/11396.001].

Dos anys més tard, el 30 d’octubre de 1987, va dissertar sobre el tema: «Barcelona: la ciutat com a anàlisi i com a projecte.» Al Primer Congrés Català de Geografia, que va tenir lloc de l’11 al 15 de març de 1991, presentà una de les nou conferències temàtiques, en el seu cas a Girona i amb el títol «La Política i l’ordenament del territori. Grans ciutats i àrees metropolitanes a Europa: el cas de Barcelona», publicada a les Actes del Congrés (volum I, p. 41-45), i també presidí la sessió «Relacions amb l’exterior». El 13 de juny de 2001 dissertà sobre el tema: «Espai públic i fer ciutat». El 14 de desembre de 2005 va participar en la presentació del llibre El modelo Barcelona, un examen critico, d’Horacio Capel. La crònica d’Ester Nasarre es pot llegir a l’Obrador Obert [https://web.archive.org/web/20120203130404/http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S93411.htm].

La seva tesi doctoral dirigida per Horacio Capel, fou publicada amb el títol Revolución urbana y derechos ciudadanos (2013).

La darrera conferència de Jordi Borja a la Societat la dictà el 3 d’octubre de 2018 amb el títol “Ciutadania i drets en una nova era. Barcelona, Metròpolis, Catalunya”. Se’n pot llegir la crònica redactada per Pau Alegre a l’Obrador Obert [https://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S92921.htm].

Així, malgrat la intensa activitat política, primer en la clandestinitat i l’exili, després en la institucional i també professional, Jordi Borja no es va desconnectar mai de la Geografia. Convé recordar en aquest punt que el 2017 rebé el premi Internacional Geocrítica. En aquella ocasió Horacio Capel li dedicà una extensa nota biogràfica des del punt de vista acadèmic:

L’any 2015, Josep Maria Muñoz Lloret entrevistà Jordi Borja per al Programa Llegat Pasqual Maragall. L’entrevista és accessible al web de la Fundació Catalunya Europa [https://www.catalunyaeuropa.net/en/pasqual-maragall/testimonis/16/jordi-borja-sebasti%C3%A0.html].

Així mateix, a finals del 2025 l’Ajuntament de Barcelona atorgà a Jordi Borja la Medalla d’Or al Mèrit Cívic, que li fou lliurada en un acte al Saló de Cent. Joan Subirats en deixà escrites les seves impressions:

Els dies següents a la mort de Borja s’han publicat articles als mitjans de comunicació que, des de punts de vista variats, en perfilen la biografia. Vet aquí un recull no exhaustiu: